NO EM RATLLIS!
Aquell dia no s’acabava mai. Des
de les set i mitja del dematí no havia pogut descansar ni un minut, ni tan sols
alhora del pati.
El dia va començar amb mal peu.
El despertador va sonar a l’hora equivocada, mentre em dirigia a l’escola un cotxe em va esquitxar
els pantalons i per acabar tenia un rebombori a la panxa a causa de l’examen de
matemàtiques que havia de fer que tants
mals de cap m’havia portat. Per sort vaig arribar a l’hora a l’escola.
Desprès de l’hora del pati havia
de fer l’examen. Em vaig tranquil·litzar una mica, m’havia anat millor del que
em pensava i ja no plovia però quan semblava que el dia s’estava arreglant, me
n’ adono de que m’he oblidat el llibre d’anglès a casa: quin desastre! Em van
posar una nota a l’agenda.
El migdia va arribar sense cap
incidència més, però mentre dinava la meva mare no parava de donar-me el sermó
de que m’havia d’espavilar, que estic molt despistada, que hauria d’estudiar
més... Jo només tenia ganes de que s’acabés aquell dia tan horrorós se’m va
ocórrer cridar sense pensar en les conseqüències que em comportaria : Mamà no
em ratllis!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada