SANT JORDI I JO

-J. L. Borges: uns presumeixen de les pàgines que han escrit, jo hem sento orgullós de les que m’ he llegit.

-E. Burke: llegir sense reflexionar és com  menjar sense digerir .
-A. B. Casares : al recocord que deixa un llibre, de vagades és més important que el llibre en si

-M.V.Llosa: aprendre a llegir és el més important que m’ha passat a la vida

-P. Salinas: l’art de la lectura requereix temps, silenci i una certa disposició interior

-G. Steiner: si el nen és queda buit de textos, en el sentit més estricte del terme, patirà una mort prematura  del cor i de la imaginació

- G. Marx: la televisió és molt educativa. Cada cop que algú l’ engega, m' han vaig a una altra habitació i llegeixo un llibre 

Sant Jordi i jo

J.L. VOLGES

·         Uns presumeixen de les pagines que han escrit, jo em sento orgullós de les que he llegit.

E.Burke

·         Llegir sense reflexionar és com menjar sense digerir.

A.B.Casares

·         El record que deixa un llibre a vegades és més important que el llibre en sí.

M.V.Llosa

·         Aprendre a llegir és el més important que m’ha pasat a la vida.

Pedro Salinas

·         Lat de la lectura requereix temps, silenci i una certa disposició interior..

 G. Steiner

·         Sí el nen es queda vuit de textos, en el sentit més estricta del terme,patirà una mort prematura del cor i de la imaginació.

G.Marx

·         La televisió és molt educativa. Cada cop que algú la enxega ,me’n vaig a una altre habitació i llegeixo un llibre.

No em ratllis!

NO EM RATLLIS!

Aquell dia no s’acabava mai. Des de les set i mitja del dematí no havia pogut descansar ni un minut, ni tan sols alhora del pati.

El dia va començar amb mal peu. El despertador va sonar a l’hora equivocada, mentre em  dirigia a l’escola un cotxe em va esquitxar els pantalons i per acabar tenia un rebombori a la panxa a causa de l’examen de matemàtiques que havia de fer  que tants mals de cap m’havia portat. Per sort vaig arribar a l’hora a l’escola.

Desprès de l’hora del pati havia de fer l’examen. Em vaig tranquil·litzar una mica, m’havia anat millor del que em pensava i ja no plovia però quan semblava que el dia s’estava arreglant, me n’ adono de que m’he oblidat el llibre d’anglès a casa: quin desastre! Em van posar una nota a l’agenda.

El migdia va arribar sense cap incidència més, però mentre dinava la meva mare no parava de donar-me el sermó de que m’havia d’espavilar, que estic molt despistada, que hauria d’estudiar més... Jo només tenia ganes de que s’acabés aquell dia tan horrorós se’m va ocórrer cridar sense pensar en les conseqüències que em comportaria : Mamà no em ratllis!

NO EM RATLLIS

Al marxar-me de la cuina em va mirar amb una cara estranya.

Jo vaig anar directa a la meva habitació, ella em va seguir.

-Vina a la cuina! Va dir ma mare, amb una to d’estar preocupada, quan va entrar a l’habitació.

-No em ratllis, ja sóc prou gran per decidir per mi mateixa. Vaig respondre.

Ella em va mirar amb cara de pena i va tancar la porta.

Un parell de minuts després va sonar el telèfon. Jo no em vaig moure del llit era la meva amiga Maria. Al sentir això hem vaig aixecar corrents i vaig anar a l' habitació de ma germana, ja que no volia trobar a ningú per la casa. Al agafar-lo la meva cara va canviar de cop, fins que ella també va tornar amb tema:

-Ja ho sé, ho sento molt...

- Tu també em parlaràs d’això?

-Jo només vull que sàpigues que estic aquí per tot, i que sempre estarà amb tu, si penses amb ell, perquè ell no li agradaria que l’oblidessis, el que li ha passat és terrible...

- Ha mort, ho pots dir sense por.- vaig interrompre-la sense por i de cop vaig penjar el telèfon.

A continuació, vaig pensar en el que m’havia dit, tenia tota la raó.