Sort que en aquest trimestre no m’ha quedat cap assignatura, jo ja em veia en les vacances nadalenques amb un llibre sobre les mans.
Al saber que jo no havia suspès, el meu amic francès, em va mirar amb una cara d’enrabiat, i va cridar amb la seva veu aflautada que això no era just, però jo li vaig negar tot. Fins que va entrar en raó. A l'arreglar-ho com tots dos estàvem afamats i vam anar a junts a dinar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada