Cançó

El far del sud
La va trobar a una sala mig buida, 
buscant un somni, fugint del dolor, 
Entrant pels ulls va sentir mil espurnes, 
Aquella història va canviar-li el món. 

Va perdreu tot, la partida i la vida, 
Cada ciutat li esmicolava el cor, 
Només el far de sud ella es mira, 
Segueix la flama fins que res no es mou. 

I empeny el sol tant bruna, tant forta i prohibida 
I es descorda la brusa, el seu cos un somriure viu. 

Et donaria amor si poguessis tornar-me’n 
Et donaria amor si ens poguéssim mirar 
Et donaria el món si ens poguessis parlar-me 
Ho donaria tot si et pogués estimar. 

Tantes nits va pagar per tenir-la 
Tantes excuses per anar tot sol, 
Però cada cop amb un plor la perdia, 
La llum s´apaga quant la sort es pon. 

I el seu record s´estima en ciutats adormides, 
I somnia fins l´alba el seu far sense vida trist. 

Et donaria amor.... 

Tremolant poc a poc surt del cine, 
Sessió de nit avui ja és l´últim dia, 
S´endú el cartell, arriba casa i l´espia, 
L´habitació es transforma en un mon nou. 

I li escriu cent mil cartes de busca en viatge, 
I el seu centre s´escapa perd l´ordre i la casa. 
I apaga el sol tant bruna, tant forta i prohibida 
I es descorda  la brusa, el seu cos un somriure viu